Amb el frenètic ritme (per què tanta pressa?) amb el que la colpidora intel·ligència artificial ens remou quasi diàriament, sembla que estem abocats a la desaparició del pensament crític (atreveix-te a pensar), i a la desaparició del "sapere aude"* (atreveix-te a saber) de Kant i altres autors clàssics, tan necessari per a la maduresa de l'individu. Estem abocats a la infantilització social, al pensament borreguil, exculpador de responsabilitats i dirigit per la infal·libilitat “amiga” de les xarxes neuronals artificials.
L'equació sembla evident: a més intel·ligència
artificial, més brutos, la qual cosa lamentablement ja no és una novetat.
Perdrem segles de transmissió humana, segles de coneixement
si confiem als algoritmes la resolució de qualsevol aspecte de les nostres
vides? Desapareixerà la consciència personal, la búsqueda d’un lloc en el
nostre petit univers, si confiem a una intel·ligència “superior” i infinitament
més ràpida qualsevol de les nostres facetes humanes? Anem cap a la llum o cap
la foscor? Ningú no ho sap… o sí.
Un parell de lectures:
Pongamos en pausa los
experimentos con IA a gran escala: Carta abierta
https://dialektika.org/2023/03/30/carta-abierta-sobre-inteligencia-artificial-pongamos-pausa-experimentos/
(30.03.2023)
La carta terroríficament demoledora: la inteligencia artificial nos matará a todos
https://www.economistjurist.es/articulos-juridicos-destacados/la-carta-terrorificamente-demoledora/
(15.04.2023)
Altres aspectes al voltant de la
IA:
La explotación laboral que oculta el bum de la inteligencia artificial
https://www.yorokobu.es/la-explotacion-laboral-e-inteligencia-artificial/ (12.04.2023)
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
*¿Atrévete a saber, o a tener juicio? “Sapere aude” y el
mito del conocimiento.
https://clasicos.hypotheses.org/6808
(10.04.2020)