Ahir (12.11.2018) va morir
Stan Lee (1922-2018), el creador dels famosos i vanguardistes (en els anys 60)
personatges de Marvel.
Per als que a
principis dels ’70 no erem més que uns pubers preadolescents, imberbes i
desorientats, que vivien en la capi
valenciana en una Espanya autènticament en blanc i negre, i que no feiem altra
cosa més que anar del col·le a casa i de casa al col·le; la lectura dels còmics
de Marvel (entre molts altres tebeos) a l’hora del berenar/sopar, després de tornar
de la férrea i violenta disciplina de l'escola, era un autèntic salvavidas, una maniga d’aire fresc que s’endinsava
en uns pulmons desitjosos de respirar fantasies, aventures i humor.
Stan Lee com
molts dels grans de l’època (Jack Kirby, dibuixant de Marvel, Ambrós “Capitán Trueno”,
Ibáñez “Mortadelo y Filemón”, Vázquez “Anacleto”, Escobar “Zipi i Zape”, etc,),
era un autèntic creatiu, supose que un artista de ment oberta i sense límits,
capaç de viure de la seua creació, de viure-la, de la mateixa manera que ho fa
un músic de prestigi o un esportista d’èlit, els quals creen el propi món que
habiten.
Gràcies Sr. Lee per
tantes bones hores.
